Com es fa una calçotada?

Com mana la tradició, una autèntica calçotada s’ha de fer amb la serra de Miramar com a teló de fons.

Els elements gastronòmics bàsics d’una calçotada són els calçots amb la salsa especialment feta per a acompanyar-los, la carn xai i la llonganissa (o butifarra) a la brasa, i les postres (crema catalana).

Les begudes que genuïnament acompanyen l’àgape són el vi negre i el cava. El ritual de tota calçotada comença tallant els calçots, és a dir, escurçant el llarg de les fulles i un tros de l’arrel, de bon tros vigilant de no tallar-los ni poc ni massa.

Una vegada preparats, els calçots es distribuïxen sobre la graella, de manera que càpiguen els màxims possibles, i es posen sobre un foc de sarments amb la flama molt viva. Durant l’operació de cocció, s’ha de retirar la graella del foc un parell o tres de vegades per a procedir a girar els calçots d’un en un.

Quan estan fets, és a dir, quan estan tous de la punta i totalment negres de la part externa, es guarden bé embolicats en paper de periòdic per a mantenir la calor. Es presenten a la taula ben calentes i col·locats sobre una teula, els comensals, amb el seu corresponent pitet, els reben preparats per a gaudir-los, amb un recipient ben ple de salsa i amb una llesca de pa que se serveix d’acompanyament i reté el goteix de la salsa.

La quantitat que es menja depèn de l’experiència i la fam de cada calçotaire.

Les brases s’aprofiten per coure la carn de xai i la llonganissa, les carxofes, les patates i els tomàquets de la guarnició… Així mateix, durant tot l’àpat corren de mà en mà els porrons plens de vi negre. La festa gastronòmica acaba amb la tradicional crema catalana.

“El CALÇOT, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cielo”. Bigas Lluna (pròleg del llibre “La Cuina del Calçot” de Joan Jofre i Agustí Garcia, edicions Cossetània)