Visitar el monestir de Poblet

El monestir de Poblet és un dels conjunts monàstics més destacats de Catalunya i una visita obligada per la qualitat artística del conjunt, perfectament restaurat. El monestir de Poblet al 1991 va ser declarat Patrimoni de l’Humanitat per l’Unesco. És l’únic monestir cistercenc que conserva les dependències medievals i és un dels eixos de la Ruta dels Cister al Pla de Santa Maria.

Muralles i porta del monestir de Poblet.

Per arribar a Poblet es pot optar entre el bus, el tren i el cotxe. Si s’arriba desde Barcelona cal anar-hi per l’autopista AP-2 i pendre la sortida 9 (Montblanc). Després només cal seguir per la N-240 en direcció a l’Espluga de Francolí, travessar el casc urbà i seguir les nombres indicacions i cartells que anuncien el monestir. L’entrada normal val 7 euros i les visites són guiades. La comunitat monàstica de Poblet està formada per 33 monjos i un oblat regular i un donat.

Interior patis i església de Poblet.

A més de la seva significació religiosa i artística, el monestir va esdevenir un indret molt vinculat a la història dels comtes del Casal de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó. Així, a l’abadia es va construir un recinte fortificat, un palau i un sumptuós panteó reial on hi reposen molts reis.  Poblet forma part de la Congregació Cistercena de la Corona d’Aragó, como els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbona, Santa Maria de Valldonzella i el monestir de Santa Maria de Solius, aquest masculí.

El conjunt és molt notable i ocupa una gran extensió. A més, compte amb uns voltants cuidats on s’hi pot passejar per agafar gana abans de dinar al Restaurant Masia del Pla. El conjunt de Poblet es divideix en tres recinte tancats per un mur, el més tancat dels quals és el propi espai monacal, tancat per muralles del segle XIV. Per entrar al monestir cal travessar la fabulosa Porta Real, flanquejada per dos torres poligonals, estampa clàssica del monestir.

Un dels indrets més bells és el Claustre principal, datat al 1208 per donació del comte Ermengol d’Urgell. L’antiga cuina té forma rectangular i està coberta per volta de creueria, amb forma de lluerna com a sortida de fums. Per comunicar i entregar el menjar a monjos i conversos hi ha una finestra. El menjador del monestir o refetor és una gran sala amb volta de canó apuntat. El templet, ubicat al pati, té un brollador de tassa circular amb trenta-una fonts on els monjos de Poblet s’hi rentaven les mans abans dels àpats. D’altre banda, el calefactor, amb una llar de foc, servia com a espai per escalfar-se.

Torres defensives Poblet.

A la nau de Llevant s’ubica el locutori, amb volta de canó, l’espai destinar a parlamentar ja que al claustre s’havia de seguir l’ordre de silenci. Desde el locoturi s’arriba a la biblioteca, dividida en dos grans estances, l’scriptorum o espai per copiar llibres i una habitació pels monjos joves. La il·luminació, tan necessària al scriptorum, arriba a través de finestres d¡arc de mig punt. Finalment, la Sala Capitular era on s’hi trobava i reunia la comunitat monàstica. S’hi arriba pel claustre, passant sota una porta d’arc de mig punt amb arquivoltes. L’estança cuadrada té finestres a banda i banda amb coberta de trams de volta de creueria. Els capitells són decorats amb motius geomètrics. L’església del monestir la trobareu a la nau del Migdia.

La història del monestir de Poblet és apassionant. Va ser un símbol del poder dels comtes de Barcelona i Catalunya. Va patir períodes de decadència, fins i tot els saquejadors van delmar aquest espai singular. Avui, es una visita magnífica per fer excursions, gaudir de la bellesa de la seva arquitectura i entendre millor el passat. El monestir va ser fundat al 1150, al peu de les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà. Avui, és el monestir habitat més gran d’Europa. Va ser durant els segles XIV i XV el panteó reial. Presents són les tombes de nombrosos monarques i nobles catalans.

El fundador va ser Ramon Berenguer IV, un cop va conquerir Lleida, amb l’objectiu de consolidar aquells territoris fent de pont entre Barcelona i Lleida, cristianitzant i creant riquesa mitjançant l’agricultura de terres ermes. El rei Pere el Cerimoniós el va fer més gran i fort, convertint-lo en símbol dels reis. El va fortificar amb muralles i dotze torres. També va acabar el cenobi i va reglar la seva biblioteca al monestir. Va erigir el panteó dels monarques, on s’hi va enterrar, com Martí l’Humà, que hi va residir sovint.

El segle XIX, en una societat en crisis, s’abandona el monestir i cau en mans dels saquejadors, que espolien el conjunt arquitectònic. El monestir queda destrossat però al 1940 els monjos tornen a ocupar aquest espai i comencen les lentes obres de rehabilitació que fan possible, avui, la visita a un dels millors monestirs europeus.

El monestir des de lluny.

No comments

You can be the first one to leave a comment.

Post a Comment