Reconocimiento de la Cuina tradicional catalana como patrimonio del pais

A PROPOSTA DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA CUINA

El Parlament de Catalunya ha aprovat una esmena a la Llei 2/1993, de 5 de març, de “Foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural” que reconeix la cuina tradicional catalana com a patrimoni immaterial del país. L'esmena, presentada a petició de la Fundació Institut Català de la Cuina, s'ha aprovat en la darrera sessió plenària per una aclaparadora majoria: 116 vots a favor (CiU, PSC, PP, ERC i Solidaritat Catalana), 13 en contra (IC-V) i 3 abstencions (Ciutadans).

Amb aquest reconeixement del Parlament, la cuina tradicional catalana dóna un pas  imprescindible per elaborar la candidatura que es presentarà a la UNESCO perquè aquest organisme prengui en consideració reconèixer-la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La UNESCO exigeix a totes les candidatures que el territori que la propugna tingui reconegut en la seva legislació el motiu que es vol preservar com a patrimoni immaterial, amb mesures de preservació i de promoció. També és important mostrar que el territori considera aquest motiu (en el cas que ens ocupa la cuina tradicional) com a patrimoni immaterial propi i que ha treballat en el seu reconeixement.

Les modificacions que s'han introduït a la llei són les següents:

• S’ha afegit un paràgraf al preàmbul de la Llei, que és on es recull la intencionalitat i l’esperit d’aquesta, que diu:

“La societat catalana ha estat protagonista d’una evolució cultural en el camp de la cuina i la gastronomia que l’ha dut a concebre-les com a part del seu patrimoni immaterial. És per això que s’introdueix la cuina com un dels elements del conjunt de manifestacions culturals que formen part de la cultura popular i tradicional”.

·         Es modifica l’apartat 2 de l’article 2, on s’especifiquen els elements del patrimoni cultural. Amb aquesta modificació s’afegeix “la cuina” als elements que ja hi eren presents. El paràgraf queda redactat de la següent manera:

“2. La cultura popular i tradicional inclou tot el que fa referència al conjunt de manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, la cuina, les tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional, i també les activitats tendents a difondre-les arreu del territori i a tots els ciutadans”.

Barcelona, 23 de desembre de 2011