Montblanc i la Conca de Barberà

Montblanc i la Conca.

La Conca de Barberà és la comarca que comunica les terres interiors i el ric litoral de Tarragona. Aquest territori, a l’edat mitjana, es part de diverses jurisdiccions, com són el monestir de Poblet, també dels templers i hospitalers (Barberà i l’Espluga de Francolí), baronia de Queralt (Santa Coloma), comtat de Prades, entre d’altres. Montblanc fou una vila reial i epicentre d’una important vegueria. La base econòmica ha estat de sempre l’agricultura, especialment el conreu de la vinya, i des de l’inici del segle XX s’hi desenvolupà un notable moviment cooperatiu que es va materialitzar en els cellers i cooperatives agrícoles, avui valorades com excel·lents mostres de modernisme català. Montblanc, després del procés de rehabilitació dels darrers anys, és un dels més bells conjunts medievals de Catalunya. Sense cap mena de dubte és un dels punts de més interès de l’interior de la Costa Daurada i està situat al cor de la Ruta del Cister.

Festes Populars Montblanc.

Montblanc i al Conca, en un entorn rural, ofereixen un ventall de possibilitats de lleure, esports, cases rurals i hotels, bona gastronomia catalana, cultura, art, tradicions, activitats, natura, i rutes que permetrà al visitant gaudir d’unes bones vacances. El paisatge de les valls i el seu ric patrimoni històric i cultural són grans motius per acostar-s’hi.

Avui, Montblanc té 7.456 habitants entre el nucli de la població i les pedanies. És elgran centre comercial i industrial de la comarca, i un dels punts de l’interior de la demarcació amb més interés des del punt de vista turístic.

Va ser Ramon Berenguer IV qui, al 1155, lliura la primera carta de població i nomena batlle Pere Berenguer de Vilafranca. La vila es va passar a anomenar Montblanc per la manca de vegetació del tossal on s’ubicà el primer nucli de població. Al XIII es començaren les grans obres a la vila així com els seus gran monuments. L’església de Sant Miquel, dels convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè, i de l’hospital-església de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. I també d’alguns edificis d’ús civil com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa. Es poblà el call jueu vora el carrer Riber que, amb el pas dels anys, adquiriria una gran importància econòmica i comercial.

El centre històric de Montblanc.
El centre històric de Montblanc.

La vila va arribar al seu esplendor durant la primera meitat del segle XIV, moment en que es consolida com una població amb un pes polític important, amb una dinàmica social i econòmica que la fa destacar per sobre les ciutats del entorn.. Esdevindria la setena ciutat de Catalunya. Es celebraren quatre vegades Corts Generals i es creà el Ducat de Montblanc (1387). Montblanc esdevingué cap de vegueria i es convertí en centre administratiu, politicomilitar i religiós d’una extensa contrada, i en una de les importants viles del sud de Catalunya.

Durant la segona meitat de la divuitena centúria es visqué una veritable explosió demogràfica. Arriben molts nouvinguts i la població creix prop d’un 300%. El terme de Montblanc aconseguí el màxim històric de població el 1860 amb 6.628 habitants durant el període anomenat de la Febre d’Or, una població molt similar a la d’avui. Després vingué un període de decadència. Fa unes dècades la vila despertà i es redreçà fins avui.

 

 

No comments

You can be the first one to leave a comment.

Post a Comment